Celebrem 125 anys!

El dijous 2 de febrer de 2017 vam donar el tret de sortida als actes de celebració del 125è aniversari del Centre Sant Pere Apòstol. Ho vam fer al renovat teatre GESPA amb la conferència “Pinzellades de la vida del Centre” a càrrec del soci i expresident Jaume Saladrigas.

De fet, no podríem escollir ningú millor que en Jaume per donar aquesta conferència. Ell és un dels socis més antics i té la gran virtut de saber-ho tot del Centre. És una enciclopèdia vivent que sempre té a punt anècdotes i dates exactes de fets que han passat al nostre Centre.

Durant la seva xerrada, en Jaume va situar la història del Centre dins el context social, cultural i polític del nostre país. Així, etapa per etapa, va anar repassant els fets més destacats sempre emmarcant-los dins l’entorn, ja que el Centre no es pot explicar sense saber què passava a la nostra societat. I aquesta és la clau també per entendre per què el Centre pot celebrar avui els seus 125 anys d’història: perquè el Centre l’han fundat i format persones empeses a unir-se per ajudar-se i ajudar els altres, lluitant sempre per aconseguir millores socials, econòmiques i culturals, sempre de manera altruista.

En aquest sentit, en Jaume ens va explicar fets com per exemple els comiats que es feien als soldats que marxaven a la mili, o bé els dinars que es pagaven als nens del barri per fer la comunió en temps econòmics molt difícils, o el fet que es pogués representar els Pastorets en català sense cap problema, en moments on el català estava totalment prohibit.

Malauradament, i de forma sorprenent per a mi, tot i inaugurar l’any del 125è aniversari (que no tothom ho pot dir, que fa 125 anys) la platea del teatre no estava plena. Hi havia molts socis grans, els que han passat més anys en aquesta casa i poden explicar-ne més coses, però vaig trobar a faltar molta gent jove.

L’excusa que hi havia poca gent perquè era un dia entre setmana no és vàlida per a mi, ja que molt sovint els socis baixem al Centre entre setmana per assajar o per reunir-nos. Jo en rebre la carta anunciant l’acte, que es va enviar amb suficient temps per a que tothom estigués assabentat, el primer que vaig fer és apuntar-me’l a l’agenda. I, sincerament, no entenc per què sempre veig les mateixes cares en aquests actes. És que només som quatre als que ens importa el Centre? O és que era un acte massa “avorrit”?

En qualsevol cas vull agrair al Jaume la seva passió per ensenyar-nos què és el Centre, com va néixer i com ha pogut existir durant 125 anys, ja que els anys van passant i si ningú ens ho explica ho acabarem oblidant.

Per últim vull afegir que tots els que no veu venir us veu perdre un “estupendu” pastís amb unes espelmes de xocolata també boníssimes, i recordar-vos que durant l’any s’aniran fent diferents actes, als quals espero que hi hagi més assistència (i si torna a haver-hi pastís jo encantada).