top of page

El Centre

L’inici: dels baixos del carrer d’en Mònec a l’edifici actual del carrer Sant Pere més Alt

 

L’Associació Centre Sant Pere Apòstol va ser fundada l’any 1892 pel Dr. Francesc de Paula Codina i Sert, preocupat pels infants i joves del barri que ja treballaven a les bòbiles i fàbriques del barri i de la Barceloneta, i per tant no podien accedir a estudiar.

La seva idea va ser la de donar formació religiosa, cultural, cívica i de lleure tant als infants, adolescents i joves del barri, com a les seves famílies, mitjançant escoles diürnes i nocturnes, catequesi i esplai, sortides culturals, teatre, cinema, etc., buscant que aquest fos sempre un espai de trobada i esbarjo. Com a exemple, dir que l’any 1925 el Centre tenia 504 socis, 173 nens inscrits a l’escola diürna i 109 inscrits a la nocturna, i que unes 400 persones assistien a les activitats dels dissabtes i diumenges.

 

La seva primera seu fou en uns baixos al núm. 14 del carrer d’en Mònec, que aviat va quedar petita. Per tal de poder continuar amb les seves activitats i ampliar el nombre de persones participants, el Centre es va traslladar a uns nous locals al carrer Trafalgar, núm. 40. Novament l’espai va resultar insuficient per a tanta activitat, així que l’any 1925, el mateix fundador va comprar l’edifici on avui l’entitat manté encara la seva seu, al carrer Sant Pere més Alt, núm. 25.

 

Temerós de perdre la propietat de l’immoble si es produïa una desamortització de bens eclesiàstics i per assegurar la continuïtat de les activitats tant de l’escola com les quotidianes del Centre, el P. Codina junt amb dos socis de l’entitat de la seva confiança, va constituir Cultural Obrera Sociedad Anónima (COSA). L’edifici passava així a ser patrimoni de la SA, i es va poder garantir que, organitzacions com la CNT i altres, no ocupessin l’espai per als seus propis usos, ja que era una SA que promovia els valors obrers.

La postguerra i la democràcia

 

El Centre continuà amb el seu creixement fins l’esclat de la guerra, el juliol del 36, quan els locals del Centre van ser ocupats i s’hi va instal·lar un sindicat d’esquerres. Degut a aquest episodi, tota la documentació històrica del Centre va ser cremada i, per tant, perduda. No va ser fins el 26 de gener del 1939 que un grup de socis va poder entrar de nou als locals del Centre i retornar a les activitats pròpies de l’entitat. 

 

El Centre va continuar amb la seves activitats com a escola i com a espai d’esbarjo i de formació religiosa. Des de l’any 1942 i fins a finals de la dècada dels cinquanta el Centre va estar sota la tutela de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, amb qui COSA (Cultural Obrera Sociedad Anónima) va pactar un lloguer simbòlic, i d’aquesta manera es va preservar tant la propietat de l’immoble com l’activitat de l’entitat.

 

El canvi de mentalitat que en l’Església va suposar el Concili Vaticà, i la major responsabilitat que aquest va concedir als laics dins de les institucions religioses, va propiciar que l’any 1971 es redactessin uns nous estatuts del Centre, mantenint la seva consideració d’Entitat de Dret Canònic, però donant a l’Assemblea de socis i sòcies el poder de decisió. Durant els anys següents, i gràcies a l’esperit lluitador dels socis/es i dels diversos dirigents de l’entitat, es va poder seguir treballant per continuar sent un referent en la vida social i cultural del barri.

En aquesta mateixa època, les escoles del Centre, on centenars de nois i joves del barri van estudiar i millorar la seva formació, van haver de deixar de funcionar degut als canvis de reglamentació, normatives i exigències de les administracions.

El 1974 l’edifici passaria a ser propietat de l’Arquebisbat de Barcelona. Aquesta cessió ha estat una realitat fins l’any 2010. Durant aquests anys de vida de l’entitat, els diferents directors, i posteriorment els presidents un cop el Centre va començar a ser dirigit per persones laiques, han mantingut la idea fundacional adaptant-la als nous temps i a les noves corrents d’avui en dia.

 

El 2010, el Centre rebrà la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona “Per la seva trajectòria més que centenària d’acció formativa, social i cultural, i pel seu ferm compromís amb la promoció de l’associacionisme als barris de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera”. 

La compra de l’edifici per part de l’Ajuntament de Barcelona a l’Arquebisbat, després de moltes resistències, negociacions i pressions, el desembre de 2010, obrirà una altra nova etapa. El canvi de titularitat de la propietat era vinculada a la continuïtat del Centre però calia, ara, entrar en concrecions tan importants com arribar a l’acord tancat de cessió d’ús de l’espai i trobar la millor manera de posar-se d’acord en les profundes reformes del cos interior de l’edifici que impliquen el teatre, l’Auditori, els patis, la sortida d’emergència i l’accés a nivell de carrer. 

Les obres, iniciades l’agost de 2014, van superant diverses dificultats tècniques, lògiques per la seva envergadura, i alguns dubtes que es generen quan amb el canvi de govern a l’Ajuntament el maig de 2015, el nou equip vol revisar tots els projectes iniciats per si pot haver-hi alguna modificació, cosa que no succeirà i es compliran tots els compromisos presos.

 

A tot això, el gener de 2015 acaba el segon mandat d’Eduard Asensio i se n’inicia un d’especialment destacable, el de Teresa Baltà, la primera dona que ostenta la presidència del Centre més de 120 anys després de la seva fundació.  

Finalment, el 17 de setembre de 2016 es produeix la inauguració oficial de l’edifici amb l’assistència de la regidora del Districte Gala Pin, del segon tinent d’alcalde Jaume Collboni i el director general de Cultura Popular Lluís Puig.

El febrer de 2017 serà l’inici dels actes de celebració del 125 è. aniversari de la fundació del Centre, ocasió que es veurà encara més ressaltada per la concessió, l’abril següent de la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya. El seu lliurament en l’acte celebrat al Saló de Sant Jordi de les grans ocasions, serà efectuat pel M.H. President de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb la presència de la M.H. Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i del Conseller de Cultura Santi Vila.

La motivació de la concessiu hi diu: “Per la seva dedicació des de fa 125 anys a la integració de les persones, la solidaritat i el foment de projectes col·lectius. És un espai d’activitats que acull 25 entitats i col·lectius, des de grups excursionistes fins a associacions culturals”.

 

bottom of page