Estimat Pitu...

Article de l'Esbart l'Espiga d'Or i la Colla de Gegants del Casc Antic

Estimat Pitu,

Ja fa gairebé dos mesos que ens vas deixar, i encara ens costa de creure. Els cercaviles de gegants i les actuacions de l’esbart estan plens de moments i de records de tu, i sabem que estàs amb nosaltres en tots moments.

Recordem com sempre tenies bones paraules per nosaltres. Quan arribàvem i ens saludaves amb el teu somriure, un somriure càlid, que fins i tot a qui t’acabava de conèixer li arribava al cor i li permetia veure fins on arribava la teva bondat.

Sempre vas ser molt proper als més joves de la colla i de l’esbart. I això et va fer mereixedor del títol de tiet de tots aquests nois i noies. L’estima que tenies per tots aquests nois i noies (geganters, grallers i/o dansaires) els va ajudar a tirar endavant i a ser millor persones. Vas ser tot un gran exemple a seguir, i esperem que estiguis orgullós d’ells ara i en el futur.

Vas ser un gran dansaire de l’esbart, fins i tot quan ja no vas poder ballar més amb nosaltres. Vas seguir pujant amb nosaltres a Montserrat, venint a les actuacions, i sent un membre indispensable de la junta com a tresorer. Sempre que mengem un entrepà de fuet ens recordem de tu, tot i que tu el volies sense tomàquet! Per això també ens fa molta gràcia i il·lusió que l’entrepà Espiga d’Or del Bar del Centre sigui, precisament, l’entrepà de fuet. Aquest any, quan vam pujar a Montserrat, vam tenir un record per tu mentre ballàvem la Dansa d’ofrena, a l’esmorzar entre danses, al dinar de picnic a la muntanya...

I si parlem del teu costat bastoner? Segurament poca gent el coneix, és un record que els bastoners més antics de la colla guardem ben a dins del nostre cor. Recordem aquell any 2009, a la Trobada del Compte Enrere (prèvia a la Trobada Nacional de Barcelona) quan vas agafar el Maurici, el nostre banderí, i et vas posar al mig de la Cosidoreta. Aquell dia et vas convertir en un bastoner més. I vas deixar una gran empremta, ja que des d’aquell dia, sempre que fem aquest ball, els músics es col·loquen al mig, igual que vas fer tu.

Però, potser, la teva part més coneguda és la de geganter. Molts de nosaltres no ens coneixeríem si l’any 1995, juntament amb el teu amic Juli, no haguessis fet realitat el somni de tenir uns gegants que representessin el Casc Antic. Aquest somni que es va fer realitat el 5 de febrer de 1995, quan es van estrenar el Peret i la Marieta, i tots els gegants de Ciutat Vella van fer de padrins. El teu Peret i la teva Marieta t’oferiran el seu ball aquesta Festa Major.

Dansaire, bastoner, geganter, pessebrista... Un gran defensor de la teva terra i la teva cultura. Però, sobretot, un gran amic dels teus amics. Aquest serà el record que sempre ens quedarà al cor. Fins sempre, t’estimem Pitu!